Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
HISTÒRIA DE L'EDIFICI

4. L'evolució de les formes mitjançant un element constructiu: les finestres

4. L'EVOLUCIÓ DE LES FORMES A TRAVÉS D'UN ELEMENT CONSTRUCTIU: LES FINESTRES

L'arquitectura gòtica va emprar complements estructurals per reforçar el sentit ascensional que pretenia transmetre.

En l'organització dels murs es van obrir esveltes finestres per mitjà d'un traçat perpendicular al sòl, que van contribuir a crear efectes de verticalitat.

La clàssica finestra gòtica se la domina finestra coronella, es tracta d'una finestra arquejada que està dividida en el centre per una columna anomenada trencallums o mainell, formant dues parts o arcs iguals. A aquestes finestres geminades per mitjà d'unes columnetes que les dividien en bipartides o tripartides.

L'arquivolta és el conjunt de motllures, generalment rectangular, que emmarca els arcs en la seva cara exterior, acompanyant a la corba en tota la seva extensió i acabant en les impostes o arribant fins al sòl.

L' arrabà és un marc o motllura, generalment rectangular, que emmarca els arcs en la seva cara exterior. Està format per una motllura horitzontal i dues verticals, que en ocasions arrenca de la línia de les impostes, o del terç superior del extradós, i fins i tot des del sòl. Es correspon amb el requadre que, a manera de guardapols, emmarca la part superior de l'obertura en moltes finestres i portes amb una motllura que embolica les albanegas i sol arrencar que queda entre l'arc i l'arrabà pren els noms de albanega, eixuta i arrabà).

Com a models testimonials de finestres gòtiques, es descriuen les característiques d'uns quants exemplars que es troben repartits en diverses poblacions del Maestrat i els Ports:

  1. Atzeneta del Maestrat: finestral germinat en un habitatge del casc urbà.

  2. Benicarló: finestres coronelles de l'antic Ajuntament situat al carrer Major. Porta de balconada amb arrabà, en el carrer San Joaquim nº8 casa de Huby).

  3. Catí: finestres germinades a l'edifici de la Llotja (Ajuntament) conclòs en 1427. hi ha altres finestrals, amb traceria calada flamígera, en el palau dels *Santjoan- Miralles; i unes finestres amb traceria trevolada, situades en la façana del palau dels Bosch.

  4. Forcall: finestra molt elemental, amb dues ogives, en una casa de la plaça Major.

  5. Herbés: finestrals ogivals amb quadrifoli, en la façana del palau del Baró.

  6. La Jana: finestra ogival en un habitatge de la plaça, la còpia de la qual es troba reproduïda a el “Poble de Barcelona” (actualment ja no existeix, va ser derrocada).

  7. Morella: hi ha abundants mostres, són exemples dels finestrals geminats de l'antic Ajuntament i els tripartits del palau dels marquesos de Cruïlles.

  8. Sant Mateu: finestrals tripartits de l'Ajuntament, tripartit de l'Ajuntament o Cort *Nova del segle XV; finestres geminades en el palau dels Borull o de l'Audiència.

  9. Traiguera: finestral façana Ajuntament, tripartit i amb arrabà, esculpit amb dos caps antropomorfa sota l'ampit.

  10. Santuari de Vallivana: hostal amb finestrals gòtics tipus finestres coronelles. Segons explica la tradició aquí es va allotjar Sant Vicente Ferrer.

  11. Vinaròs: sobre una arcada de mig punt, situada al carrer Major escaira carrer del Rosari, s'eleva una finestra geminada del segle XV amb un escut en losange. Va ser la seu de l'antiga casa consistorial.

Creat per psiguenza el 17/08/2011
© 2000-2019 Equip Desenvolupament Web Imprimir